Parada 03/Història
La història de la HACK
No som res sense el nostre passat.
Arribada a l'illa
Després de sobrepassar el catastròfic, però emocionant viatge a alta mar, van arribar exitosament a l’illa. Els valents mariners amb la seva astúcia, intel·ligència i treball en equip van buscar diferents maneres de sobreviure, fins trobar un nou objectiu en el qual aventurar-se. Mentrestant es van dividir en diferents grups de treball, uns s’encarregaven de buscar recursos, uns altres de construir el refugi i un últim grup d'exploració.
Exploració i descobriment
El petit grup d'exploració que s’havia endinsat en la gran floresta de l’illa, van trobar un petit poble amagat entre arbres i arbustos, i ràpidament van anar a buscar a la resta de companys per tal d’anar a explorar-la.En tornar al poble i endinsar-se més, els habitants es van sorprendre en veure tanta gent desconeguda i amb vestidures que mai abans havien vist. Ràpidament un nen del poble va anar a avisar al xaman, per informar que uns estranys viatgers havien aparegut.
Trobada amb el xaman
Quan aquests van arribar a la plaça central, es van trobar un senyor vell que caminava amb un bastó i portava una vestimenta que el tapava de tal forma que sols se li veia la cara, el senyor tenia una llarga i blanca barba que denotava la seva avançada edat. Els viatgers li van explicar les experiències que havien viscut i la situació en què es troben ara mateix. Al xaman en escoltar tot allò, els va voler ajudar a continuar amb la seva aventura i els va començar a explicar la llegenda de l'illa.
Històries del passat
“Existeix una ciutat enfonsada en el mar anomenada: Atlantis, en la qual es diu que existeix una civilització d'espècies marítimes que només han sigut vistes per una petita part de les espècies terrestres. I la única manera de poder visitar-la és utilitzant una pedra màgica sobrecarregada per una energia que sols es pot trobar a l’espai.” Els nostres avantpassats van aconseguir fer una primera fase, que va ser enviar un coet primitiu, utilitzant pedres màgiques com a combustible. L’únic problema és que no aguantava el temps suficient a l’espai com perquè la pedra màgica pogués absorbir l’energia que necessitava. Amb el temps la nostra gent va deixar de buscar la manera d’intentar fer aquesta missió, però encara en guardem tota la informació i plànols fets fins ara.
El futur ens espera
Després d’acomiadar-se del poble amb tots els recursos proporcionats pel xaman, es van posar com a objectiu visitar aquesta ciutat enfonsada, però primer de tot havien de construir un coet funcional per enviar la pedra a l'espai i absorbir l’energia requerida. Els dies posteriors es van posar a investigar i estudiar totes les dades recopilades i van aconseguir crear un coet que aguantés el temps necessari, l’únic problema era que quan acumulés l’energia final, el coet explotaria i crearia una pluja d’escombraries, que per sort van calcular que cauria a l’altra cara de l'illa que actualment era una zona inhabitable.
